Resultats de la cerca
Es mostren 13089 resultats
estany Tort de Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Estany
Estany de la vall de Peguera, a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), alimentat per l’emissari de l’estany Negre.
És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
Creació del Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana (SODSC)
El Moviment Socialista de Catalunya, encapçalat per Josep Pallach i Carolà, crea el Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana SODSC
Publicació dels estatuts del grup surrealista ADLAN (Amics de l’Art Nou)
Es publiquen els estatuts de l’ADLAN Amics de l’Art Nou, grup surrealista fundat per Joan Prats i Josep Lluís Sert
Projecte d’eixample de Barcelona sense muralla
Josep Massanés, enginyer militar, elabora un projecte d’eixample de Barcelona que, significativament, no inclou una nova muralla que substitueixi l’enderrocada
Es compon l'himne La campana
Es compon La campana, himne revolucionari amb text d’Abdó Terrades i Pulí i música atribuïda a Josep Anselm Clavé i Camps
Martorell
Caseria
Caseria del municipi de Gandia (Safor), prop de la ciutat.
Antiga alqueria islàmica i després lloc de moriscs 14 focs el 1609, depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Josep de Gandia
bestiari
Literatura
Gènere poètic aparegut modernament, amb un sentit diferent del medieval, consistent en la tipificació de personatges humans a través de la descripció d’animals, amb intenció satírica o, simplement, descriptiva.
Cal destacar Le Bestiaire 1911 de Guillaume Apollinaire i, a Catalunya, el de Pere Quart 1937 i el de Josep Carner 1963
Oficines de Toponímia i Onomàstica
Centre de treball creat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1921, que dugué a terme enquestes sobre la toponímia vivent, recollí materials gràfics, despullà texts antics, plans, cadastres i diverses publicacions de l’especialitat.
Fou dirigit per Josep Mde Casacuberta La seva tasca fou continuada per Joan Coromines per a la preparació de l' Onomasticon Cataloniae
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha…