Resultats de la cerca
Es mostren 114272 resultats
Represes les representacions teatrals a la ciutat de València
Es reprèn l’activitat teatral a la ciutat de València
El Congrés rebutja despenalitzar les injúries a la Corona
La majoria al Congrés dels Diputats formada per PSOE, PP, Ciudadanos i Vox rebutja la proposta d’ERC de suprimir el delicte d’injúries a la Corona del codi penal espanyol El 2016 ERC va presentar una proposta en el mateix sentit que també va ser rebutjada
Identificades les restes fòssils més antigues dels homínids moderns
La revista Nature publica els resultats de la investigació de fragments de dos cranis descoberts a la cova d’Apidima Grècia als anys setanta Un dels cranis correspon a un home de Neandertal i l’altre a un homínid d’una espècie diferent probablement relacionat amb l’ Homo sapiens actual Aquest segon fòssil, datat en 210000 anys, s’afegeix a altres restes humanes identificades darrerament a Euràsia anteriors o contemporànies als neandertals Fins fa poc es creia que fins a la gran migració de fa 60000 anys els únics homínids fora de l’Àfrica eren els neandertals
Entra en vigor la prohibició de les mines antipersona
Entra en vigor el tractat d’Ottawa, signat el 3 de desembre de 1997, que prohibeix la producció, el comerç i l’ús de mines antipersona Tot i que l’esdeveniment se celebra amb un acte a la seu de l’ONU a Ginebra i amb un repic de campanes a molts països, l’eficàcia del tractat queda limitada perquè només l’han ratificat 65 estats, entre els quals no hi ha Rússia, la Xina, Israel, l’Iran, l’Iraq ni els Estats Units Arreu del món hi ha 110 milions de mines actives que cada any maten o mutilen unes 25000 persones
Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica
Història
Centre especial de recerca creat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.
Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya…
Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de…
Sant Pere de les Gleies o de Fornils (Susqueda)
Art romànic
Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies , i enfront del castell de Fornils És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic
Sant Pere de les Gorgueres (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Actualment no queda cap vestigi d’aquesta capella i antic santuari esmentat per Sanç Capdevila Sols recorda el seu emplaçament el nom d’una partida del terme, anomenada Mas de Sant Pere, situada a la vall del riu Corb, a llevant del poble de Sant Martí de Maldà Sota la partida del Mas de Sant Pere i dividida per l’actual carretera L-201, hi ha una altra partida anomenada Puig Pelat, on la tradició oral parla de la possible existència d’un poblat
El Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Detall de la Seu Vella de Lleida | Generalitat de Catalunya CC BY-NC-ND 20
Sant Pere de Santa Fe de Segarra (les Olugues)
Art romànic
Situació L’església des del costat sud-est, amb la petita i singular absidiola que s’obre en aquest costat, prop la capçalera ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli de població de Santa Fe de Segarra, un xic apartada vers migdia i envoltada a l’est i sud per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG639178 Per a anar a Santa Fe de Segarra des de Cervera, s’ha de seguir la carretera N-141 que porta a Sant Ramon, i un cop fets uns 6 km es pren la carretera LV-1004, a mà dreta, que en 1,5 km mena directament al poble XSB Història El lloc de Santa Fe, esmentat des…