Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
cadell
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya, contraposat al dels nyerros, que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII, moment de la màxima expansió del bandolerisme
a Catalunya.
El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros
La Salle
Nom amb què són coneguts els centres educatius dels Germans de les Escoles Cristianes
.
El conjunt de centres educatius fundats al s XVII per Jean-Baptiste de La Salle s’ha desenvolupat en desenes de països El primer centre a Catalunya, La Salle Bonanova, es fundà el 1889 Disposa d’una trentena d’escoles d’inspiració cristiana a Catalunya Les escoles universitàries oferiren els primers estudis superiors d’enginyeria 1903 i de telecomunicacions de l’Estat espanyol el 1960 Durant la Guerra Civil de 1936-39 en fou suspesa l’activitat docent El 1991 participaren en la fundació de la Universitat Ramon Llull El 2006 oferien set titulacions d’enginyeria i dues d’…
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
Minyons de Muntanya
Primera institució escolta catalana sorgida, juntament amb els Guies Excursionistes, el 1927 gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca, que considerà el mètode escolta com el més apte per a la formació del caràcter.
La idea arrelà especialment en l’ambient excursionista, d’on sortiren els primers grups El 1928 tingué lloc el primer campament general a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes L’experiència fou ampliada amb la fundació d’una secció de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Gràcia per A Batlle, que, juntament amb Batista i Roca, formà part del Consell General de la Germanor, constituït el 1930 Durant la República, la guerra civil i la postguerra, els Minyons de Muntanya seguiren les vicissituds de l' escoltisme Es dissolgué l’any 1974
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
Galeries Laietanes
Fragment de mural de Xavier Nogués que decora les Galeries Laietanes
© Fototeca.cat
Sala d’exposicions i d’antiguitats fundada a Barcelona el 1915.
Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Carles XI de Suècia
Història
Rei de Suècia (1660-97).
Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut
Lluís de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640
Domènec de Caralt i Plàcies
Història
Política
Comerciant i polític.
De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat