Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

La xarxa fluvial Un riu és un corrent d’aigua que circula pel fons d’una vall, de la qual recull les aigües d’escorrentia de la corresponent conca de drenatge, i va a desguassar a la mar El corrent, que baixa amb una velocitat que depèn del pendent, té un cabal determinat Aquests paràmetres i els factors capaços de fer-los variar s’han d’individualitzar per a analitzar el funcionament del riu El cabal i el pendent són els dos paràmetres bàsics i fàcilment quantificables que ens permeten d’entendre els processos principals que ocorren en una vall fluvial l’erosió, el transport i la…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’…

Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…

És situada en un altiplà, que la Serra do Mar separa de la depressió litoral, a 850 m d’altitud, a la vora del riu Tietê, que la divideix en dues parts Afectada per grans masses d’immigrants, al costat de gratacels i edificis sumptuosos, es troben barris humils L’aglomeració s’escampa en totes direccions, però de forma desigual i sobretot d’E a W, en direcció al Tietê El nucli antic de la ciutat és conegut amb el nom del Triângulo Aquesta expansió és deguda sobretot al conreu i el comerç del cafè, del qual és la capital mundial D’altra banda, gràcies a l’energia hidroelèctrica de la zona,…

Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou construït el gran…

A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou installat un far El…

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…