Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…
Aleksandr Aleksandrovič Fadejev
Literatura
Escriptor rus.
Diverses vegades membre del comitè central del partit comunista i diputat del soviet suprem de l’URSS Participà en la guerra civil de l’Extrem Orient, i aquella experiència es reflectí en les seves novelles Razgrom ‘La desfeta’, 1927 i Poslednij iz Udege ‘El darrer Udeg’, 1941 Situat en el corrent del realisme socialista, publicà el relat Protiv tečenija ‘Contra corrent’, 1925 i la novella Razliv ‘La riuada’, 1923, sobre la revolució a Sibèria La seva novella Molodaja gvardija ‘La jove guàrdia’, 1945 narra la resistència d’un grup de joves contra tropes alemanyes Se suïcidà
Antoni Estruch i Simó
Cristianisme
Pastor episcopalià.
Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà
Estanislau I de Polònia
Història
Rei nominal (1704-66) i dos cops efectiu de Polònia (1704-09 i 1733-38).
Fill de Rafael Leszczyński, amb l’ajut de Carles XII de Suècia fou elegit rei enfront d’August II 1704, que després de la derrota sueca a Poltava 1709 fou restaurat per Rússia Malgrat tot, Carles XII li atorgà el principat de Zweibrücken, però a la mort d’aquest s’escapà a França 1718, on casà la seva filla Maria amb Lluís XV 1725 En morir August II 1733 fou elegit rei, fet que provocà una guerra de successió abdicà tractat de Viena, 1738, i rebé els ducats de Lorena i Bar i el comtat de Vaudemont
Joan-Climent Blanc

Joan-Climent Blanc
Història
Militar
Militar de l’exèrcit francès.
Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial 1916 El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sotscap d’estat major general Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny 1944 i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental 1944, i el 1949 cap d’estat major de l’exèrcit francès El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles i el 1958 passà a la reserva
consell del Pacífic
Nom pel qual és conegut el tractat de seguretat del Pacífic signat per Austràlia, Nova Zelanda i els EUA.
Signat a San Francisco l’1 de setembre de 1951, i ratificat a l’abril de l’any següent, té l’origen en el projecte nord-americà de crear una organització anàloga a l’OTAN a l’àrea del Pacífic, sobretot arran de la guerra de Corea 1950 El principal organisme consultiu entre els estats membres és l’anomenat consell del Pacífic Els tres membres es garanteixen l’ajuda mútua i la consulta recíproca El 1986, la negativa de Nova Zelanda a acollir als seus ports vaixells amb armament nuclear, determinà la retirada d’aquest país de l’organització
Aliança d’Intel lectuals per a la Defensa de la Cultura
Associació creada a València cap al 1934.
Nasqué com a filial de l’AEAR Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios UEAP Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, “Cuadernos de Nueva Cultura” La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la…
Ramon Bartumeus i Mola
Música
Compositor.
Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat , Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà , La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres
,
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
Fedora Barbieri
Música
Mezzosoprano italiana.
Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983
,