Resultats de la cerca

S’inicià a l’Skating Club de Barcelona, del qual el seu pare era l’encarregat Jugà en aquest club, que després de la Guerra Civil es digué Patín Club, fins el 1944 Després milità al Frente de Juventudes i al CE Sabadell, i el 1946 fitxà pel RCD Espanyol, en el qual jugà tres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya El 1947 també formà part de la primera selecció espanyola de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat del Món i d’Europa A mitjan anys cinquanta marxà al Brasil per motius laborals i reaparegué amb el…

Soci del GEiEG des del 1935, s’especialitzà en marxa atlètica Fou tres vegades campió d’Espanya de 10 km marxa en pista 1945, 1946, 1955 i set vegades campió de Catalunya en 10 km 1944-48 i 30 km en ruta 1944, 1946 Entre el 1945 i el 1956 ostentà el rècord estatal de 10 i 20 km en pista Disputà la prova dels 10 km dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, després de fer el primer relleu de l’àmfora en el seu recorregut des d’Empúries fins a Barcelona Fundà i presidí el Club Natació Figueres 1968-72, fou regidor d’esports de l’Ajuntament i impulsà el Consell Esportiu de l’Alt Empordà Rebé la…

Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les medalles del…

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana…

Fou cofundador del Club d’Arquers de Catalunya CAC l’any 1949 i vicepresident durant uns quants anys Fou campió de Catalunya en distàncies llargues 1949 En quatre ocasions fou membre de l’equip campió de Catalunya FITA i campió per equips del torneig Roving 1962 Obtingué els títols de mestre arquer i arquer de primera Posteriorment, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc 1959-69 Com a president inaugurà el camp de tir amb arc del fossat del castell de Montjuïc 1964, primer emplaçament per a la pràctica del tir amb arc a Barcelona La Federació Catalana li concedí la placa de…

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…

Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…

Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…