Resultats de la cerca
Es mostren 4937 resultats
Qustol
Necròpolis reial i nobiliària de la Baixa Núbia (324-565) actualment coberta pel llac Nasser, uns 37 km al N de Wadi Halfa i a la vora dreta del Nil.
Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’…
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…
Chanka
Llac
Llac de l’Àsia nord-oriental, fronterer entre Rússia i la Xina (4 190 km2: 95 km de llargada i 65 km d’amplada màximes; 68 m de profunditat).
És situat en una plana entre les muntanyes Wanda Shanmo i Sichote-Alin’ El seu emissari és el riu Ussuri, afluent de l’Amur
oligomíctic | oligomíctica
Ecologia
Dit del llac les aigües del qual rarament es barregen, o ho fan molt lentament a causa dels pocs canvis tèrmics estacionals, com és el cas de nombrosos llacs tropicals.
procònsol
Paleontologia
Gènere de driopitecs, considerats actualment pòngids pel fet de tenir la primera premolar d’una sola cúspide, les primeres restes dels quals foren trobades prop del llac Victòria el 1926.
D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior
haur al-Habbaniya
Llac
Antic llac salat al muḥāfaẓa d’Al-Anbār (Iraq), utilitzat actualment com a reservori de les aigües d’inundació de l’Eufrates, riu amb el qual està connectat mitjançant canals.
serralada del Mar
Serralada
Sistema muntanyós del Brasil, format per granits, gneis i quarsites, que s’estén des de l’estat d’Espírito Santo fins al de Rio Grande do Sul (llac Dos Patos).
Constitueix l’escarpament del sòcol arcaic interior i presenta un vessant marítim molt abrupte, contràriament al de l’interior, el qual descendeix suaument
Albano
Llac
Llac del cràter dels Monti Albani, al Laci, península itàlica, a 293 m d’altitud; la seva àrea és de 6 km 2
i té una profunditat de 170 m.
És anomenat també Lago di Castello
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…