Resultats de la cerca

S’inicià a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, a les ordres de Martín Núñez Posteriorment, també s’entrenà amb Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1987-90 i amb Martín Velasco Assolí diversos títols catalans en pista quatre en 5000 m 1992-95, quatre en 10000 m 1992, 1994, 1995, 1997 i un en 10 km en ruta 1994 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros en vuit ocasions 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 Competí en el Mundial de cros 1992, 1996 Com a tècnic, ha entrenat els fondistes José Ríos i Carles Castillejo

Formada a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, també fou atleta del Club Natació Barcelona Fou nou cops campiona d’Espanya sis en pista coberta, dels 1500 m 1980, 1983, 1985 i dels 800 m 1978, 1979, 1984, i tres a l’aire lliure, dels 1500 m 1986 i dels 800 m 1978, 1980 També fou campiona catalana de 800 m 1980 i 1500 m 1981 a l’aire lliure i dels 800 m 1977 en pista coberta Fou recordista espanyola dels 1500 m i catalana dels 800 i els 1500 m en pista coberta Guanyà el bronze en els 1500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà 1983 Fou directora general de l’Esport de la…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…

Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…