Resultats de la cerca

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Era fill natural de Lluís Oliver i de Boteller, vescomte de Castellbò Rebé Felip II a Poblet 1585, i anà dues vegades a la cort per resoldre problemes constitucionals plantejats per la generalitat 1588, 1596 Poblet i la generalitat li deuen la construcció de part de llurs edificis

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de SantPere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament Aquest càrrec passà als abats successors

Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís

És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual

Aquesta fortificació donà lloc i nom a un llogarret situat prop de Vilavella Fou una possessió de Sant Pere d’Àger El rei Jaume I confirmà el 1228 a l’abat Bernat d’Àger el domini jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet Segons JCaresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada