Resultats de la cerca

Resident a Sant Boi de Llobregat, l’any 2000 començà a entrenar Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya També ha entrenat Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu, i els atletes Abdeslam Louah, diverses vegades campió de Catalunya en 800 m i 1500 m, Elena Congost, medallista paralímpica 2004 i altres campions de Catalunya en categories inferiors Fou seleccionador català de curses de muntanya i responsable del centre de tecnificació per a joves, juntament amb Kiku Soler

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes el text del qual s’ha perdut i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per RAramon i Serra