Resultats de la cerca

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…

Els anys setanta formà part de l’equip del FC Barcelona com a segona línia Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola júnior i tres amb l’absoluta A la dècada dels vuitanta fou delegat de la secció de rugbi del Barça Com a directiu, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi i de l’Espanyola durant quatre anys

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE Santboiana, de la…

Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós, i mostra,…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu, tot i que en…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…

Es formà musicalment a Viena i, entre d’altres, estudià amb el compositor Egon Wellesz El seu interès per la musicologia el portà a cercar la màxima fidelitat a les intencions del compositor, aspecte en què excellí especialment com a intèrpret de l’obra d’A Bruckner Estudià privadament amb Felix Weingartner, el qual l’influí molt en el seu estil com a director Convidat habitual de diverses orquestres, especialment europees, també fou titular de la Niederösterreichisches Tonkünstler de Viena 1948-50, de la Simfònica de l’NHK del Japó 1951-54, de l’Òpera de Melbourne 1954-60, de l’Òpera de Linz…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-66 procedent del València Disputà 141 partits amb l’equip blaugrana, i guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966 Individualment, obtingué el Trofeu Zamora en la temporada 1966 com a porter menys golejat de la Lliga Posteriorment, jugà amb el Gimnàstic de Tarragona 1973-74 Fou tres vegades internacional B