Resultats de la cerca

Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses…

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Deixeble de Francesc Canivell, estudià medicina al Real Colegio de Cirugía de Cadis, on fou professor 1783 i director 1805-35 El 1772, com a metge militar de marina, viatjà durant nou anys i exercí com a cirurgià Treballà a Manila 1776, Brest 1779 i l’Havana 1782 Finalment, el 1783 s’establí a Cadis, on fou professor durant trenta anys És autor d’uns Elementos de geometría y física experimental Cadis, 1788, Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se produció en Càdiz i d’un text de fisiologia i higiene per a ús dels estudiants

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen España del sur…

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament