Resultats de la cerca

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i més tard antropologia a la London School of Economics Diplomada en treball social, fou vicedirectora de l’Escola de Treball Social a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB, i amb el seu marit, el sociòleg Salvador Carrasco, esdevingué una autoritat en estudis sobre els gitanos a través d’un treball de camp intensiu Parallelament, treballà per al reconeixement i la millora de les condicions de vida d’aquest collectiu, sobre el qual va publicar articles i llibres de referència Assessora d’ajuntaments, de la Generalitat…

Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005,  Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans,  La sorra vermella…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973…

Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida de la…

Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona 1982-86 i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya 1986-89 Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins el 2003 Afiliada a  Convergència…

Estudià peritatge mercantil de professió i començà treballant a l’empresa familiar Pastes Hostench, que posteriorment dirigí fins a la jubilació El 1962 fundà l’empresa de transports TISA, del consell d’administració de la qual fou president Fou també gerent d’Aigües de Banyoles SA El 1975 fou elegit membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, de la qual fou vicepresident del 1976 al 1991 Aquest any en fou elegit president, càrrec que renovà per tres mandats consecutius fins el 2006, any en què es retirà Com a màxim representant de l’entitat, creà el Girona Convention Bureau 1992 i donà…

Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i els…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…