Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram og Signe , ’…

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica,…

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…

Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià