Resultats de la cerca

Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger…

Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de  The National Geographic Magazine , del diari…

En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…

Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra la casa de York a la reina d’…

Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança , net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a…

Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921,…

Nascut en una família d’artesans, esdevingué un dels gravadors de música més importants de l’Alemanya del segle XVIII Sembla que durant la seva joventut estudià música amb alguns dels organistes més importants de la ciutat, probablement J Pachelbel o JPh Förtsch Les fonts documentals el situen com a gravador 1726, com a editor 1729 i com a organista a l’església de Santa Margarida 1737 El mateix J Mattheson el cita en la seva obra i el considera un gran organista i gravador Les primeres obres que Schmid imprimí foren les seves pròpies i més tard, cap al final de la dècada del…

El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la…

Estudià composició amb B Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955 El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974 També impartí seminaris de música contemporània La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida 1963 estr 1990 i Maria Stuarda 1981, que rebé el Premi Glinka…