Resultats de la cerca

Tot i que les notícies històriques sobre aquest castell són força tardanes, l’existència del despoblat medieval de Casals, al peu del tossal de Sant Sebastià, apunta que el seu origen és molt antic El 3 de novembre de 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el castell de Casals al monestir d’Alguaire Segrià El castell de Casals encara pertanyia al convent hospitaler al començament del segle XVII

Els membres de l’associació són de dos graus professores i magistri Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones” En morir Sureda 1955, el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista Estudios Lulianos  i celebrà el primer Congrés Internacional de Lullisme, a Formentor 1960

Germana de Josep Sebastià Pons Residí molts anys a París obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964 Publicà els reculls de poemes Aigües vives 1932, Lluita amb l’àngel 1938 i La gerra al sol 1965 i collaborà a la revista “Tramontane” 1956-65 Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre JS Pons

Format a la Joventut Atlètica Sabadell a les ordres de Sebastià Conesa, destacà en les categories de promoció tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya Fou internacional amb la selecció estatal en dos Campionats d’Europa sub-23 2009, 2011 En categoria absoluta, assolí els títols catalans de 200 m a l’aire lliure 2009, 2012 i en pista coberta 2012 També fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 2012

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí

Estudià a Madrid i amplià estudis amb Luigi Mancinelli Dirigí la banda del cos d’enginyers de Madrid 1897 i més tard la municipal de Sant Sebastià Guipúscoa Fou catedràtic de conjunt instrumental del conservatori de Madrid i mestre de la capella reial de música Dirigí òperes al Teatro Real i sèries de concerts a diverses ciutats Compongué prop de cinquanta sarsueles, com Los amarillos i El naranjal , peces per a piano i música instrumental

Situat a 1061 m, és d’origen romànic i força modificat L’altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri Per Sant Sebastià s’hi celebra un aplec Prop de l’ermita hi ha el jaciment d’icnites de la Posa i un conjunt d’estructures militars búnquers, trinxeres, fortificacions, etc testimonis del front republicà durant la Guerra Civil, entre la primavera del 1938 i el començament del 1939, al Pallars Jussà

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…