Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’…
Las Moreras
Caseria
Caseria i estació del ferrocarril d’Albatera-Catral a Torrevella del municipi de Los Montesinos (Baix Segura), a ponent d’aquest poble.
Ceutí
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, estès a banda i banda del riu Segura, al NW de la ciutat de Múrcia.
Hi és important l’agricultura de regadiu, especialment els fruiters També s’hi fan cereals Hi ha indústries derivades de l’agricultura
cap Cerver
Promontori de les costes del Baix Segura, al terme de Torrevella (fins a mitjan sXX pertangué al de Guardamar, al Baix Vinalopó).
la Torre de la Foradada
Urbanització
Urbanització del municipi del Pilar de la Foradada (Baix Segura), situat a la costa, 4 km a l’E del nucli urbà.
Los Martínez
Caseria
Caseria del municipi de Sant Fulgenci (Baix Segura), 2 km a l’W del nucli urbà, a la carretera cap a Dolores.
Lomas de Polo-Pinomar
Zona residencial del municipi de Guardamar (Baix Segura), situat a l’extrem meridional del terme, a uns 5 km del nucli urbà.
La Cañada de Práez
Barri
Partida
Partida rural i antiga caseria del municipi de Pilar de la Foradada (Baix Segura), transformat actualment en un barri d’aquest municipi.
Contracte de construcció del retaule major de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
Data 27 d’abril de 1337 L’escultor de Santa Coloma de Queralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santa Coloma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, de Santa Coloma, amb ferm i solemne pacte, prometo a vosaltres P Spelt, Guerau de Claret, Marc de Nari i P Borràs, obrers de l’obra de Santa Coloma, en nom dels venerables prohoms i de la universitat del dit lloc, que d’avui a cinc anys faré aquella…
bisbat de Sogorb

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina