Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
art castellà

Campanar de la catedral del Burgo de Osma (Sòria)
© C.I.C - Moià
Art
Art desenvolupat a l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció representada per l…
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors
Joan Luís i Pérez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social
Abū Isḥāq Ibrāhīm ibn Yaḥyà al-Zarqālī
Astronomia
Astrònom andalusí, conegut en la cultura occidental per Azarquiel.
Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra…
Dacià
Personatge romà llegendari que hauria estat praeses d’Hispània pels volts de l’any 300.
Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina…
taules alfonsines
Astronomia
Taules astronòmiques establertes a partir del 1252 per Yěhudà ben Mošé i Iṣḥaq ben Sid.
Foren confeccionades, el 1272, per encàrrec i sota la supervisió d’Alfons X de Castella Calculades per al meridià i per al parallel de Toledo, són basades en la teoria de Ptolemeu tot aportant-hi millores, entre les quals cal destacar una divisió de l’any molt més exacta D’altra banda, però, atribuïen al moviment de precessió un període de 49000 anys en lloc dels 26000 que en realitat té Al segle XIV, les taules alfonsines foren adaptades als meridians i parallels de París i de Londres Llur importància fou gran a tot el món, fins i tot després de la publicació de les taules…
Josep Riquelme i López-Bago
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes d’Àfrica General de divisió 1931, fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica País Valencià entre el 1931 i el 1934 Vocal del consell director de l’assemblea d’ordes militars 1936, lluità per la república durant la guerra civil Cap de la primera divisió Madrid, comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte fou agost-setembre del 1936 cap d’operacions del centre d’Espanya i dirigí l’enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura Inspector general de l’exèrcit 1937, fou comandant militar de l’àrea interior de…
comtat d’Erill
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana,…
Juan de Triana
Música
Compositor andalús, actiu entre el 1478 i el 1483.
Una butlla papal del 1478 demostra que cap al 1578 era prebendat de la catedral de Sevilla L’any 1483 ocupava el càrrec de mestre del cor de nens de la catedral de Toledo El Cancionero de la Colombina conté prop d’una vintena de composicions d’aquest autor Entre les religioses hi ha tres motets a tres veus escrits en estil chanson , fet inusual a la Península Ibèrica en aquell temps, i dues peces amb text castellà, una de les quals és un arranjament del Cant de la Sibilla També escriví moltes cançons profanes, especialment villancicos Algunes de les seves obres apareixen en el…
Casiano Rojo Olalla
Música
Musicòleg castellà.
Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina