Resultats de la cerca
Es mostren 2479 resultats
Apolo Patín Club

Actuació de patinatge a l’Apolo Patín Club
Arxiu Sala Apolo
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club
Taxila
Ciutat antiga
Antiga capital de Gāndhāra.
Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi…
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la…
Jean Pérreal
Pintura
Pintor francès.
Documentat a Lió el 1483, a Milà el 1499 i a Anglaterra entre el 1514 i el 1519 Fou conseller artístic de Margarida d’Àustria i treballà com a decorador, miniaturista, retratista i dissenyador sepulcres de Filibert II de Savoia i de Margarida de Borbó Hom desconeix la seva signatura i, per tant, cap obra seva no pot ésser fixada amb seguretat Entre les que li són atribuïdes cal assenyalar els retrats de Carles VIII i d' Anna de Bretanya ~1495, Bibliothèque Nationale, París i el de l’escriptor Pierre Sala 1500-05, British Museum, Londres
Joséphin Péladan
Literatura francesa
Esoterisme
Escriptor, ocultista i crític d’art francès.
Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica…
Adolfo Venturi
Art
Historiador italià de l’art.
El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors…
Evarist Móra i Rosselló
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, cartellista i decorador.
Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal
Ramon Reventós i Farrarons
Ramon Reventós i Farrarons Interior del Poble Espanyol de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1917 Lligat ideològicament al grup de JMestres i Fossas, FFolguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu 1928 Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor XNogués i el promotor artístic MUtrillo, amb el el Poble Espanyol Fou cap del…
Salvador Guinot i Vilar
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924
Enrique Lafuente Ferrari
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis D’entre les seves publicacions sobresurten Breve historia de la pintura española 1934 Velázquez 1944 Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya 1946 Zuloaga 1950 La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte 1951 així com diverses edicions dels gravats de Goya Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid Exercí la crítica a “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina