Resultats de la cerca
Es mostren 2477 resultats
John Shirley-Quirk
Música
Baix baríton anglès.
Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’Aldeburg
Club Billar Sants
Billar
Club de billar del barri de Sants de Barcelona.
Fundat el 21 de març de 1930, es fusionà el 7 de setembre de 1933 amb el Billar Club Unió Els seus membres participen en els Campionats d’Espanya i de Catalunya Algun jugador ha participat en campionats internacionals, com Joaquim Domingo, tricampió mundial de billar artístic i un dels millors jugadors del món Organitzà el Campionat d’Espanya quadre 47/1 1984, així com diverses edicions del Campionat de Catalunya de billar, en especial a partir dels anys noranta Des del 1994 organitza el Memorial Joaquim Domingo de billar i des del 1997 disposa d’installacions pròpies al Casinet d’Hostafrancs
Cristòfor Pascual i Genís
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà Presidí l’Ateneu…
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Adolfo Venturi
Art
Historiador italià de l’art.
El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors formals de l’obra…
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
Salvador Guinot i Vilar
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924
Associació Esportiva Districte IX Sant Andreu
Esport general
Club poliesportiu del barri de Sant Andreu de Barcelona.
Fundat el 1983 amb la denominació Escola d’Iniciació Esportiva Districte IX Sud, el 1984 passà a tenir la denominació actual Disposa de seccions, femenines i masculines, de futbol sala, patinatge artístic, bàsquet, hoquei en línia i judo Gestionen el pavelló municipal Francisco Calvo de Sant Andreu Els equips d’hoquei femení de l’entitat han aconseguit el Campionat d’Espanya en cinc ocasions des de l’any de la seva creació, el 1995 En patinatge destaquen Mireia Calvo i Xavier Orrit, guanyadors del Campionat d’Espanya set cops consecutius 2000-06 i de la Copa d’Europa 2001 per parelles mixtes
Apolo Patín Club

Actuació de patinatge a l’Apolo Patín Club
Arxiu Sala Apolo
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club
hetera
Història
Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.
Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina