Resultats de la cerca

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi havia 154…

Hereva del que havia estat la Crida  fins a la seva dissolució el 1993, treballa per la normalització de la llengua catalana Davant els reptes de la construcció europea, considera que cal enfortir la personalitat del poble català, atès que la llengua és un element bàsic de la identitat collectiva Defensa la immersió lingüística davant les ofensives mediàtiques i judicials, i ha organitzat campanyes per a la difusió del català entre immigrants Ofereix un marc per a intercanviar opinions, campanyes, projectes, actes culturals i esportius, entre d’altres Entre aquestes iniciatives destaca el…

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’obres…

La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume,…

De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells moments,…

Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…

Arturo Toscanini en dirigí el concert inaugural L’any 1946 passà a denominar-se Orquestra Filharmònica de Palestina, i dos anys més tard adoptà la denominació actual El seu primer director permanent fou Zubin Mehta, que el 1968 fou contractat com a conseller musical, i el 1977 passà a ser-ne el director musical, càrrec que se li atorgà a perpetuïtat el 1981 Fins aquell moment, l’orquestra havia estat dirigida per mestres contractats per a determinades gires o sèries de concerts, com ara Carlo Maria Giulini, William Steinberg 1936-38, Leonard Bernstein 1947-49, Charles Dean Dixon 1950-51 i…

Format a Cuba i nacionalitzat espanyol, jugà amb el Club Natació Poble Nou de Barcelona 1995-97 i després al CN Barcelona 1997-2007, CN Atlètic-Barceloneta 2007-08, Brescia Leonesa Nuoto, a Itàlia 2008-09, CN Terrassa 2009-10, Barcelona 2010-11 i CN Sabadell 2011-12 Guanyà quatre Lligues de divisió d’honor 2002, 2004, 2005, 2008, sis Copes del Rei 1999, 2002, 2003, 2008, 2011, 2012, una Supercopa d’Espanya 2007 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 1997-2012 jugà 314 partits internacionals amb la selecció espanyola, participà en tres Jocs Mediterranis medalles d’or el 2001 i el 2005 i…

Migcampista format al Valladolid, fou campió d’Europa sub-21 1986 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-95 procedent de l’Atlético de Madrid i esdevingué una de les peces clau del Dream Team Amb el FC Barcelona jugà 403 partits, marcà 39 gols i guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, tres Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994 i dues Copes Catalunya 1991, 1993 Es retirà el 2002 després de disputar 543 partits a primera divisió, xifra…