Resultats de la cerca
Es mostren 3089 resultats
Beatificació amb prop de 600 persones en plena pandèmia
Medicina
La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen amb mascaretes Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable"
Lev Sem’onovič Pontr’agin
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Cec des de catorze anys, es graduà a la Universitat de Moscou el 1929, on tingué càrrecs acadèmics Féu recerques en topologia algèbrica, camp en el qual descobrí una llei general de dualitat Entre les seves nombroses publicacions destaca la dedicada als grups topològics 1938 Des dels anys cinquanta es dedicà sobretot a problemes de matemàtica aplicada Membre de l’Acadèmia Soviètica de les Ciències 1959, rebé nombrosos guardons, entre els quals el premi Lenin 1962 El 1970 fou elegit vicepresident de la Unió Internacional de Matemàtics
Francisco Martínez de la Rosa
Filosofia
Història
Literatura
Política
Teatre
Dramaturg, poeta, filòsof i polític andalús.
Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, que signà sovint Federico Miñana.
Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926
,
Gabriela Mistral

Gabriela Mistral
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena.
Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric
Steve Anthony Ballmer
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques i economia l’any 1977 i on conegué Bill Gates , que l’any 1980 el contractà com a directiu de Microsoft , companyia de la qual l’any següent fou accionista Esdevingut una de les primeres fortunes dels Estats Units, ocupà diversos càrrecs a Microsoft l’any 1998 en fou nomenat president i el 2000 rellevà Gates com a executiu en cap Al febrer del 2014 fou substituït en el càrrec per Satya Nadella
procés del Consell de Joan I
Història
Procés obert el 2 de juny de 1396 per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans.
Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98 Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
vigintivir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un col·legi de vint membres.
El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri
Luis Fernández de Córdoba
Història
Militar
Militar.
El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina