Resultats de la cerca
Es mostren 1184 resultats
Manuel Ferrandis i Irles
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…
Josep Miralles i Sbert
Historiografia catalana
Eclesiàstic i investigador.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1887 i es doctorà a la de Madrid 1892 També es llicencià i es doctorà en teologia i dret canònic al Seminari Central de València Fou professor del Seminari de Mallorca 1886-96, fiscal eclesiàstic de la diòcesi 1894-1903 i canonge de la seu mallorquina com a arxiver capitular 1896-1914 Nomenat bisbe de Lleida el 1914, el 1926 passà a la diòcesi de Barcelona i el 1930 fou traslladat a la de Mallorca, on romangué fins a la seva mort Dirigí les publicacions Semanario Católico 1888-90,…
Joan-Ferran Cabestany i Fort
Historiografia catalana
Medievalista.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
Literatura catalana
Obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…
Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi
Música
Assagista i llibretista italià.
Adquirí una sòlida formació humanística, científica i financera, probablement a Liorna i a Pisa Les seves inquietuds literàries el dugueren a ingressar a l’Acadèmia Etrusca de Cortona amb el nom de Liburno Drepanio El 1741 es traslladà a Nàpols, on fou funcionari de la cort El 1745 s’estrenà la primera òpera amb un text seu, L’impero dell’universo diviso con Giove , musicat per Genaro Manna, on domina la influència de Pietro Metastasio Complicat en una intriga cortesana, el 1750 marxà a París, on entrà en contacte amb els cercles artístics i intellectuals Amb Giacomo Casanova organitzà un…
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
Centre de Documentació Marítima
Conjunt de documentació especialitzada format pels fons documentals del Museu Marítim de Barcelona i el Centre de Documentació de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Està estructurat en cinc grans apartats Biblioteca, Hemeroteca, Fons cartogràfic, Fons d’imatges i Arxiu històric La biblioteca, inaugurada el 1942, aplega els fons de l’Institut Nàutic Mediterrani 1929-36 i del Museu Marítim de Barcelona està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l’entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural es complementa amb l hemeroteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim El fons cartogràfic, constituït mitjançant…
Yaşar Kemal

Yaşar Kemal
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor kurd en llengua turca Kemal Sadik Gökçeli.
D’infant perdé l’ull dret i presencià l’assassinat del seu pare, experiència que el traumatitzà S’inicià en l'escriptura transcrivint cartes de persones illetrades Posteriorment es dedicà al periodisme i es concentrà també en l’estudi del folklore, que és la primera matèria de la seva producció literària Adoptà el pseudònim Yașar Kemal el 1951, poc després de traslladar-se a Istanbul Publicà els primers poemes el 1939, i el 1952 el recull de contes Sarı Sıcak ‘El groc calent’ És autor d’una vintena de novelles, entre les quals cal esmentar Ortadirek ‘El vent de la plana’, 1960,…
Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles
CEE
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa 1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, formà part de la Comissió…
Ramon Parés i Farràs
Biologia
Microbiòleg.
Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina