Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891 El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura 1879, Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale 1891 i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques Application de la géométrie analytique à la technique musicale 1894

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Estudià a les universitats de Madrid, Estrasburg i París 1930 Fou catedràtic de geofísica a la Universitat de Madrid El 1939 s’exilià a Anglaterra, on exercí com a professor de física a les universitats de Manchester i Londres 1939-53 Destacà per les investigacions en el camp del magnetisme terrestre i en l’estudi de les radiacions còsmiques perfeccionà un bon nombre dels aparells de mesura que emprà en les seves experiències

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics

Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència

Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…

Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, des del 1978 ha estat professor al Collegi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994 Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries 1983-85 La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del món romà ha publicat El foro romano de Ampurias 1984, amb JAquilué, RMar i JRuiz de Arbulo i Antiquitatis Emporitanae Coementeria Les necròpolis tardanes de la neàpolis 1996, amb JSagrera