Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Marina Geli i Fàbrega

Marina Geli i Fàbrega
© Arxiu M. Geli
Política
Metgessa i política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…
Eduard Punset i Casals

Eduard Punset i Casals
Economia
Història
Política
Advocat, economista, polític i divulgador científic.
Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els…
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Museu
Museologia
Historiografia
Cinematografia
Museu de Terrassa, creat el 1984 gràcies a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Terrassa i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…
,
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
microbiologia
Biologia
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Aquesta disciplina s’ocupa de la descripció dels nombrosos tipus de microorganismes protozous, algues, fongs, bacteris, rickèttsies, virus, etc, de l’estudi de llurs condicions i medis de vida, de llurs relacions amb la natura, de tots aquells casos en què els microorganismes actuen com a patògens en l’home, els animals i les plantes, dels processos industrials que mitjançant microorganismes produeixen aliments llevats de panificació, formatges, begudes alcohòliques, maduració d’embotits, etc i de la producció industrial d’antibiòtics, aminoàcids i dissolvents orgànics També és una ciència…
El progrés de la botànica
Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina