Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
morfo
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids, de mida mitjana o gran i de coloració generalment blava i brillant, que habiten a les selves sud-americanes, on volen de dia a gran altura per sobre de les capçades dels arbres.
Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
àntrax
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda pel bacteri Bacillus anthracis, anomenada també àntrax maligne, que es manifesta habitualment amb un tumor inflamatori a la pell de consistència dura i coloració roja, que s’ulcera en la seva part central on ocasiona una crosta negra.
A vegades ataca el pulmó, els ganglis limfàtics del mediastí i la pleura pot arribar a ésser mortal S'encomana a les persones directament dels animals o mitjançant la carn de porc poc cuita En els animals, comença per una gran inflamació a l’articulació del dit, que algunes vegades arriba fins als genolls o al garró A causa del fort dolor, l’animal que el pateix a voltes perd l’equilibri L’àntrax pot acabar en infecció general i, per tant, amb la mort de l’animal
reacció de Feulgen
Bioquímica
Reacció de coloració característica de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) que es produeix en ésser tractat, en medi àcid, pel reactiu de Schiff (fucsina descolorada), el qual reacciona, i pren color, amb el grup aldehid de la desoxiribosa de l’ADN.
És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955
Els estomiformes: peixos abissals
Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…
paper reactiu
Tecnologia
Química
Tira de paper impregnada d’una substància que, pel canvi de coloració que experimenta en entrar en contacte amb una solució, dóna alguna informació sobre aquesta, com és ara el pH, la presència d’un ió o d’un compost determinat, etc.