Resultats de la cerca

Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda, de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa, que continuà…

És autor de la biografia JV Foix, investigador en poesia 1996 i de l’antologia de poesia Sense contemplacions 2001 Ha format part del consell de redacció de les revistes Àrtics  1985-90, Cave Canis  1995-99 i Transversal  1996-2003 Ha traduït, entre altres llibres, El banquer anarquista de F Pessoa, Ostinato rigore d’E de Andrade i Els Negres de Jean Genet Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals cal destacar “Joan Brossa o la revolta poètica” 2001, la més completa dedicada a l’obra visual i objectual del poeta, presentada a la Fundació Joan Miró Ha tingut cura…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…

Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici abandonat i en ruïnes, amb la…

És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…

L’any 1944 es traslladà a Nova York i començà a actuar en diversos cabarets, amb la qual cosa començà a ser conegut A partir del 1950, actuant sempre al capdavant d’un trio, assolí la celebritat mundial Malgrat que fou autodidacta i que desconeixia la teoria musical, tenia una gran capacitat per absorbir la música que es produïa al seu voltant així, prenia el que l’interessava d’estils com el stride , el swing o el bop i hi afegia alguns elements propis Considerat un dels pianistes més importants de la història del jazz , tenia una manera de tocar molt completa en què feia servir…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla…

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses de Girona…