Resultats de la cerca
Es mostren 3889 resultats
samba
Música
Ball popular del Brasil.
Adopta diversos estils en diferents parts del país, essent la més popular la samba de Rio de Janeiro, que es donà a conèixer els anys vint amb motiu de les festes del carnaval Els orígens de la samba cal cercar-los en la polca europea, les cançons portugueses, l’havanera cubana i la música dels indis i dels esclaus De compàs binari i ritme sincopat, la percussió hi té una gran importància, però també incorpora instruments com la flauta o la cavaquinha Un dels més importants compositors de samba ha estat el flautista Pixinguinha 1897-1973
Registre de Protecció de Dades de Catalunya
Dret
Òrgan integrat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades
.
Té per objecte fer efectiu el dret de tota persona a conèixer els fitxers de dades personals que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya, dels ens que integren l’administració local en l’àmbit territorial de Catalunya i de la resta d’organismes i entitats sobre els quals recau l’autoritat de control de l’Agència Creat per la llei 5/2002, és de consulta pública i gratuïta També són objecte d’inscripció les dades relatives a aquests fitxers que siguin necessàries per a l’exercici dels drets d’informació, d’accés, de rectificació, de cancellació i d’oposició
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual puc …
bioquímica dels aliments
Alimentació
Bioquímica
Disciplina que, amb criteris de la bioquímica i la bromatologia estudia els composts químics dels organismes vegetals i animals.
Considera bàsicament les seves funcions fisiològiques i el seu paper com a components alimentaris per a l’home i els animals superiors En l’àmbit agroalimentari, a més de conèixer els mecanismes de creixement de les espècies biològiques, és també important de determinar les transformacions bioquímiques que s’esdevenen després de la collita o del sacrifici, ja que aquestes transformacions enfosquiment enzimàtic i no-enzimàtic afecten la qualitat nutritiva i la presència física del producte alimentari La bioquímica dels aliments genera aplicacions pràctiques directes i ofereix la base teòrica…
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil
Pierre Boulle
Literatura francesa
Escriptor francès.
Enginyer, treballà a Àsia 1936-44 i es donà a conèixer com a novellista d’ambients exòtics Le sortilège malais 1951, Le pont de la rivière Kwaï 1952, portada al cinema el 1957 per D Lean, Les oreilles de la jungle 1972 i altres En el vessant fantàstic, obtingué gran èxit amb La planète des singes 1963, també filmada, per FJ Schaffner el 1967 Altres obres són Contes de l’absurde 1953, E = mc 2 1957, Les vertus de l’enfer 1974, Les coulisses du ciel 1979 i L’énergie du désespoir 1980 L’illon 1990 és de caràcter autobiogràfic
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
James Fenimore Cooper

James Fenimore Cooper
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà.
S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina
Léopold Delisle
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Bibliotecari, paleògraf i historiador francès.
Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina