Resultats de la cerca

Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol 1855-1921 a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó El primer director de l’Escola fou el pintor Jaume…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…

Estudià al Conservatori de Lisboa 1959-63, i el 1964 marxà a París per ampliar coneixements musicals i s’hi establí Participà als cursos de Darmstadt 1963-65 i, a la segona meitat dels anys seixanta, treballà amb Karlheinz Stockhausen , del qual fou deixeble a la Rheinische Musikschule de Colònia, i també amb Henri Pousseur , entre d’altres Adoptà un llenguatge obertament avantguardista molt influït, a banda de Stockhausen, per Pierre Boulez , especialment en la seva investigació estructural i espacial del fet sonor i en l’aprofundiment de la fonètica com a dimensió interna de l’…

Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche…

Estudià al Conservatori de París, on el 1961 obtingué un primer premi en viola i el 1963 un altre en música de cambra, aquest últim a la classe del seu pare, Pierre Pasquier El 1965 fou contractat com a primer solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1972 el director Lorin Maazel el trià com a solista convidat per a la gira de l’Orquestra Nacional de França al Japó Aquest mateix any fundà, juntament amb el seu germà Régis i Roland Pidoux, el Nou Trio Pasquier El 1985 deixà l’orquestra de l’Òpera de París i ingressà com a primer solista de l’Orquestra Nacional de França, on…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París El…

Començà els estudis de piano a cinc anys, i fou alumne d’Alphonse Hasselmans al Conservatori de París, on s’inicià en l’arpa quan en tenia setze El 1912 obtingué un primer premi en aquest instrument Fou el primer intèrpret de la Sonate pour flûte, alto et arpe de C Debussy, que estrenà el 1916 sota la supervisió del mateix compositor L’any 1922 formà el Quintet Instrumental de París, que des del 1945 fou conegut com el Quintet Pierre Jamet Molts compositors, com Albert Roussel o André Jolivet, dedicaren obres a aquest quintet de flauta, arpa i trio de corda Del 1936 al 1959 fou…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…