Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Emil Zátopek
Atletisme
Atleta txec.
Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m
Harold Edwin Wethey
Art
Historiador de l’art.
Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’oli requerida…
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España
Història
Sèrie documental publicada entre el 1842 i el 1895 amb un total de 113 volums, més 2 d’índexs apareguts en 1930-31.
La dirigiren, en el seu inici, Martín Fernández de Navarrete, Miquel Salvà i Pedro Sáinz de Baranda, i posteriorment, els marquesos de Pidal i de Miraflores, José Sancho Rayón, Francisco de Zabálburu i el marquès de Fuensanta del Valle Aplega documents, en general dels s XVI i XVII com la versió castellana de l’anomenada Crònica de Miquel Parets o la correspondència d’Hug de Montcada i de Lluís de Requesens i del seu germà Joan de Zúñiga amb la cort, entre els d’interès per als Països Catalans, transcrits en ortografia moderna, escollits sense gaire criteri, especialment els darrers…
pentiner | pentinera
Oficis manuals
Qui fa o ven pintes.
Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren uns darrers…
guarda i custòdia
Dret civil
En dret matrimonial, conjunt de deures i drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
El règim de guàrdia i custòdia es troba regulat al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol, que inclou els darrers desenvolupaments en la matèria, com són, entre d’altres, l’exercici de guàrdia i custòdia compartit pels progenitors, la prohibició de guàrdia al progenitor que hagués estat condemnat per sentència ferma per actes de violència domèstica, o l’establiment d’un règim de relacions personals amb avis i germans, inclosa la possibilitat excepcional que l’autoritat judicial pugui atribuir la guàrdia als…
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
aplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs formada per individus d’organització primitiva, d’aspecte vermiforme, amb simetria bilateral.
Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres…
Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola
Economia
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb l’agricultura.
Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents la Secció Orientació , que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia , que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d’acord amb els reglaments de la política agrària comuna PAC El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina