Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas,…
Tierra de todos
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 100 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Isasi Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid GUIÓ Josep Maria Font i Espina, Jordi Feliu FOTOGRAFIA Francesc Marin blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Manuel Gallardo Juan, Amparo Baró María, Fernando Cebrián Andrés, Montserrat Julió Teresa, Elena María Tejeiro Isabel, Carles Lucena un obrer, José Montells l’emboscat, María Zaldívar l’àvia, Marc Martí Luis, Lluís Torner el foll ESTRENA Madrid, 22031962, Barcelona, 20111962 PREMIS…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Henry Clemens van de Velde
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arquitecte, pintor i dissenyador flamenc.
Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
Partido Conservador
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, juntament amb el Partido Liberal, constituí la pedra angular del sistema bipartidista característic de la Restauració.
Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la temporal de…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…
Calella de Palafrugell

Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…
Castell del Coll (Olot)
Art romànic
Situació Façana principal, sud-est, de l’edifici, on hi ha oberta la porta J Bolòs Casa forta o castell situat uns centenars de metres més avall de l’església de Sant Andreu del Coll, al vessant de la muntanya, a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel del Mont, al costat del coll que donà el nom a l’església i al castell Des de la fortificació, situada sobre uns camps, hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG552722 Si seguim la carretera que va d’Olot a Ripoll, després dels primers revolts, passat el quilòmetre 88 antic quilòmetre 57, surt a mà…
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina