Resultats de la cerca
Es mostren 1210 resultats
György Bessenyei
Literatura
Escriptor hongarès.
Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur empremta en tota…
Francisco de Miranda
Història
Militar
Independentista veneçolà.
Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812,…
Wilhelm Ostwald
Química
Químic alemany, d’origen letó.
Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘…
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica…
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908,…
,
multiplicitat
Filosofia
Concepte contraposat a unitat i amb el qual s’expressa una realitat plural, canviant i de posició relativa.
Es pot dir que la relació entre l’u i el múltiple és un dels problemes capitals de la filosofia El plantejament del problema és el següent com admetre que la realitat es presenta com a multiplicitat i participa, a la vegada, de la unitat Plató és el filòsof que més tractà del problema de la compatibilitat de la multiplicitat amb la unitat la multiplicitat correspon al sensible, i la unitat a l’intelligible, el món de les idees La relació entre el món sensible, o multiplicitat, i l’u, o món de les idees, és explicada per Plató mitjançant la jerarquia de les idees Aquest problema…
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…
Nicolau Josep Prats i Creus
Historiografia catalana
Historiador, prevere i escriptor.
Doctor en teologia, fou cronista general del regne de Mallorca 1817-23 Destacat filòsof i retòric, publicà diversos sermons i obres de caràcter religiós També deixà algunes oracions i poemes que es conserven a la Biblioteca Bartomeu March de Palma Com a investigador, destaca la seva aportació a l’estudi de la història de Mallorca del final del s XVIII i començament del XIX, amb descripcions dels diferents aspectes socials, polítics i culturals del moment En aquest sentit, cal fer referència a Exacta descripción de las públicas demostraciones y fiestas que en la proclamación de…
Susanne K atherina Langer
Música
Filòsofa nord-americana.
Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una…
Emili Manzano i Mulet
Literatura
Periodista, escriptor i productor de televisió.
Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha collaborat als diaris ABC , Diario de Mallorca , La Vanguardia i El País Del 2001 al 2005 dirigí i presentà el programa de literatura Saló de lectura, de Barcelona Televisió BTV, pel qual rebé un premi Ondas i el Premi Nacional de cultura el 2004 Posteriorment ha presentat a Televisió de Catalunya L’hora del lector 2007-11 i Amb filosofia 2012-16, de format similar Del maig al desembre del 2006 fou director de l’Institut Ramon Llull Ha editat i traduït una antologia del pensament del filòsof Alain…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina