Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
Henri Lapeyre
Historiografia catalana
Historiador francès.
Especialista francès en la història econòmica espanyola del s XVI Dedicà la tesi doctoral als Ruiz, una família de banquers i comerciants, i estudià el comerç exterior peninsular durant el regnat de Felip II El 1959 publicà Géographie de l’Espagne morisque traduïda al castellà, 1986, on estudià la distribució de la població moresca al s XVI, l’organització de l’expulsió del 1609 i les seves conseqüències demogràfiques i econòmiques Basant-se en els censos del 1570, el 1609 i el 1646, destacà el creixement demogràfic de la comunitat moresca al Regne de València al llarg del s XVI i fixà en…
Joana Biarnés i Florensa
Fotografia
Fotoperiodista.
S’inicià en la fotografia com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, i estudià a l’Escola de Periodisme Primera dona a l’Estat espanyol que es dedicà professionalment a la fotografia de premsa, fou objecte per aquest motiu de discriminacions Començà collaborant amb el seu pare en la premsa local, i féu reportatges notables, entre els quals destaquen els dedicats a la riuada de Terrassa del 1962 Aquest any fou contractada per Pueblo , diari per al qual treballà fins el 1975 i que decidí el seu trasllat a Madrid Especialitzada en temes de societat, destacà en els retrats de celebritats…
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…
Joaquima de Vedruna i Vidal
Cristianisme
Fundadora religiosa.
Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim…
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat…
Humphry Davy
Humphy Davy
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos seguint el…
superfície esfèrica
Matemàtiques
Superfície constituïda per tots els punts de l’espai que són a una distància (radi) fixa d’un punt fix (centre).
L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes situades en plans que passen pel centre Figures importants són els triangles esfèrics , amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert parallelisme amb els de la trigonometria plana La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i amb centre a…
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
cecopèxia
Medicina
Tècnica quirúrgica que fixa, per sutura, el cec al peritoneu de la paret abdominal per tal d’evitar-ne la mobilitat.
És útil per a evitar volvulacions del cec i del còlon ascendent que poden provocar dolors i quadres d’oclusió intestinal que, al seu torn, podrien requerir una intervenció urgent Algunes escoles de cirurgia defensen aquesta tècnica com a tractament del restrenyiment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina