Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
hipoclorit
Química
Anió de fórmula ClO-, que hom pot considerar formalment derivat de l’àcid hipoclorós per pèrdua de l’hidrogen.
hipobromit
Química
Anió de fórmula BrO-, que hom pot considerar formalment derivat de l’àcid hipobromós per pèrdua de l’hidrogen.
clorat
Química
Anió de fórmula ClO 3 -
que hom pot considerar derivat de l’àcid clòric per pèrdua de l’hidrogen.
desplaçament de Lamb
Física
Petita diferència d’energia entre els nivells 2s1/2 i 1p1/2 de l’àtom d’hidrogen.
L’estudi teòric i experimental d’aquest fenomen, que fou descobert per Willis Lamb el 1947, fou l’origen de la moderna teoria de l’electrodinàmica quàntica
mètode de Zerevitinov
Química
Procediment analític, introduït per T.Zerevitinov, per a la determinació d’àtoms d’hidrogen amb caràcter àcid en composts orgànics.
Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens terminals
alcoxi
Química
Nom genèric dels grups RO— que resulten de l’eliminació de l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els grups alcoxi s’anomenen fent seguir el nom del radical R del sufix -oxi Per exemple alliloxi CH 2 Y CHCH 2 O— Fan excepció a aquesta regla les formes contretes metoxi, etoxi, propoxi i butoxi
fenolat
Química
Producte resultant de la substitució de l’hidrogen d’un grup fenòlic per un metall o un grup catiònic.
aigua sulfhídrica
Farmàcia
Química
Aigua natural que conté dissolt sulfur d’hidrogen (àcid sulfhídric) i té, doncs, l’olor desagradable d’aquest gas.
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…