Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
integració
Sociologia
Ajustament de les parts que componen un sistema social.
Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la societat global de què formen part La integració no és mai total, per raó de la diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i d’ací els conflictes, factors de disgregació En una situació poc conflictiva, l’acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa altrament, la integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent supressió de la independència dels…
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les…
sobrepesca
Ecologia
Pesca
Situació creada per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa l’índex de renovació.
Aquesta situació pot ésser produïda, simplement, per un excés de captures d’individus de totes les edats, per un excés de captures de femelles abans de l’època reproductora o bé per la captura d’exemplars joves abans d’arribar a la maduresa sexual, i en tot cas condueix a l’extinció de l’espècie Aquest fenomen es produeix actualment sobretot en els túnids, com la tonyina, en alguns gàdids, com el bacallà i el lluç, etc, i per això s’han creat convenis i organitzacions per tal de limitar les captures i fixar períodes de veda amb la finalitat de preservar l’espècie
fang

Figura femenina de fusta tallada (cultura fang de Guinea)
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a…
nyu

Nyu blau
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
zebú

Zebús
(CC0)
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels bovins, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut.
Té banyes més o menys desenvolupades, i àdhuc sense, i amb un gep musculós característic, de dimensions força variables entre els individus, generalment més desenvolupats en els mascles que no pas en les femelles Els zebús suporten bé les temperatures elevades, poden viure amb poc aliment i resisteixen les malalties infeccioses Hom els utilitza en les feines agrícoles i per a obtenir-ne carn i llet Es troben distribuïts a l’Àfrica, i també a l’Índia Els zebús africans tenen el gep a la regió toràcica, mentre que el dels asiàtics ocupa també la regió cervical Els híbrids obtinguts amb altres…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes són els…
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i…
Ànec griset
L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…
Rat-penat de ferradura gran
El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina