El rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum) és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus. L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall.
Jordi Corbera, a partir de materials diversos.
És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la resta d’espècies del gènere Rhinolophus. La longitud de l’avantbraç és normalment superior als 53 mm. En estat de repòs (cap per avall), el patagi recobreix la major part del cos, caràcter que el diferencia del rat-penat de ferradura mediterrani (R. euryale). La llanceta del full nasal no s’estreny tan sobtadament com en el rat-penat de ferradura mitjà (R. mehelyi). El seu aspecte és robust i posseeix unes orelles ben desenvolupades, que depassen lleugerament el musell en tirar-les endavant i que, a diferència de la resta de ratspenats, no tenen tragus sinó un antitragus. Aquesta estructura i el pavelló de l’orella no es troben completament units per la base i originen un segon orifici d’entrada al conducte auditiu. Les ales, com les de tots els rats-penats de ferradura, són relativament curtes i amples: característica que determina que no siguin grans voladors. En el crani, que és notablement allargat, hi destaquen dues grans càpsules òptiques on hi ha l’oïda interna i una robusta mandíbula inferior. La dentició és constituïda per dues incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior; i quatre incisives, dues canines, sis premolars i sis molars a la mandíbula inferior.
Àrea de distribució del rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 51 a 61 mm, cua de 30 a 43 mm, peu d’11 a 13 mm, cap i cos de 52 a 70 mm, envergadura aproximada 360 mm, longitud condilobasal de 19,8 a 22 mm, fila dentaria superior (C-M3) de 8 a 9,1 mm, amplada del crani de 10 a 10,4 mm, i pes aproximat de 16,5 a 28 g.
Surt tard del seu refugi diürn i roman actiu durant tota la nit, sempre que no faci molt vent o plogui. El seu vol és lent i baix (de 0,5 a 3 m d’alçada) i ha de reposar periòdicament. La seva dieta consta fonamentalment de coleòpters i lepidòpters nocturns. Pot hivernar en coves, avencs i mines abandonades, de manera més o menys solitària o bé formant petits grups, com en el cas de les cavitats de les rodalies de Reus o les del Conflent, on s’han trobat grups de diversos individus. Durant l’estiu, se’l pot trobar també a cases abandonades, a fissures de les roques i a forats dels troncs dels arbres. Sovint, cohabita amb altres espècies, ja siguin del seu mateix gènere (Rhinolophus) o d’altres com, per exemple, el rat-penat de Schreiber (Miniopterus schreibersï).
El model de reproducció que segueix és el de fecundació diferida. L’acoblament es produeix, normalment, a la tardor, però algunes vegades pot esdevenir-se a l’hivern. Durant aquesta darrera estació, les femelles desenvolupen un tap vaginal, que permet l’emmagatzematge dels espermatozoides a les vies reproductores femenines. Les femelles només tenen un ovari funcional, el dret. La durada del període de desenvolupament embrionari és variable, ja que depèn de condicions ambientals, com la temperatura i la disponibilitat de recursos tròfics; això no obstant, és comprès al voltant dels dos mesos i mig. Cada mare pareix una sola cria cada any, entre el maig i el juliol. Els individus joves adquireixen la maduresa sexual als dos o tres anys d’edat. Cal esmentar que aquesta espècie presenta un cert dimorfisme sexual (diferenciació entre mascles i femelles): les femelles són més grans que els mascles. Sobre la seva longevitat es tenen poques dades, però podria oscil·lar entre els 15 i els 23 anys.
Des del punt de vista biogeogràfic es pot incloure dins del grup de les espècies mediterrànies del N, que tenen un òptim submediterrani amb expansió a climes temperats humits del centre d’Europa. La seva distribució és exclusivament paleàrtica, entre els paral·lels 30 i 55. Se’l pot trobar des de la península Ibèrica fins al Japó. Dels Països Catalans, se’n tenen nombroses citacions i la seva distribució és molt àmplia. Actualment habita a Mallorca i Menorca, mentre que a Eivissa s’ha extingit i a Formentera, probablement, també. Les dades recollides al Principat són molt repartides i se’l pot considerar com una espècie freqüent. Igualment succeeix a València i Castelló, on també és ben representada.