Resultats de la cerca
Es mostren 6487 resultats
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina…
Lara
Llinatge de l’alta noblesa que fou important en la vida política de Castella des del segle X fins al XV.
Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’…
La Nova Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a…
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació…
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia…
Editorial Estela
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1958.
Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’…
rugbi
Una jugada d’un partit de rugbi de La Unió Esportiva Santboiana
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.
Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que…
Jordi Camps Riba

Jordi Camps Riba (a la dreta)
Arxiu J. Camps Riba
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià al Club Natació Montjuïc El 1994 disputà la Lliga de la primera divisió escocesa amb el Currie Rugby Football Club d’Edimburg i la temporada següent s’incorporà a la Unió Esportiva Santboiana, on jugà fins al final de la seva trajectòria esportiva Les seves posicions al camp eren les de primera línia o pilar, malgrat que la darrera temporada també jugà en la tercera línia Amb la Santboiana guanyà dues Lligues 1995, 1997 i una Copa 2000, i jugà al costat dels considerats millors jugadors de la història del rugbi català Albert Malo i Oriol Ripol Formà part de…
vall d’Estós
Vall de la Ribagorça, dins el terme de Benasc, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila.
La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la…
patinatge

Pista estàndard de patinatge de velocitat i aspecte dels patins per a aquesta especialitat i per al patinatge artístic
© Fototeca.cat
Esport
Esport que consisteix a lliscar, sobre patins, per una superfície llisa i dura.
Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina