Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Elements
Matemàtiques
Tractat de matemàtiques atribuït a Euclides i que ha estat, fins a mitjan segle XIX, l’autoritat màxima dins el camp de les matemàtiques generals.
Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides
uitlander
Història
Nom donat, al Transvaal i Orange, als immigrats britànics que hi arribaren arran del descobriment de jaciments d’or i diamants, a mitjan segle XIX.
Els conflictes que la seva presència creixent provocà amb els bòers foren una de les causes de la guerra dels bòers 1899-1902
Fundació Bartomeu March Servera
Institució promoguda a Palma, Mallorca, a mitjan dècada del 1970 per Bartomeu March Servera, lligat al grup de banquers i financers de la família March.
Gestiona el Palau March a Palma, on es troba la Biblioteca Bartomeu March, especialitzada en temàtica balear i amb un fons bibliogràfic de més de dos milers de manuscrits i de més de 600000 volums
amfitípia
Fotografia
Procés fotogràfic de mitjan s XIX, que usava un negatiu d’albúmina sobre cristall que s’observava per reflexió disposant-lo sobre un fons negre.
Semblant a l'ambrotip
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Escola Romana
Música
Nom donat al grup de compositors de mitjan segle XVI i el principi del segle XVII actius a Roma al servei de l’Església Catòlica.
La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la fluïdesa…
Santa Maria de Maldà
Art romànic
Aquesta església fou una de les parròquies més importants de l’Urgell durant l’edat mitjana Formà part en un principi de la diòcesi de Vic A mitjan segle XII va passar a pertànyer a l’arxidiòcesi de Tarragona És una de les parròquies que consta en la butlla del 1154 del papa Anastasi IV adreçada a l’arquebisbe de Tarragona Se’n té notícia per primera vegada gràcies a una relació de parròquies del bisbat de Vic que s’ha datat cap a mitjan segle XI, en la qual apareix la parròquia d ‘Amalla A l’abril del 1082 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva esposa…
Castell d’Espés (les Paüls)
Art romànic
La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les…
Cotxa cua-roja
Ocell típicament estival, nidifica molt localment i en un nombre escàs a la Catalunya Nord i a la resta del Principat, i és una mica més comú al País Valencià Al nostre territori abunda, sobretot, durant els períodes migratoris, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern és excepcional se’n coneixen unes poques dades a Catalunya i, sobretot, a les Balears El pas de la primavera té lloc de la primera desena de març a la tercera de maig, i és especialment evident des de mitjan abril fins a mitjan maig El pas de tardor s’inicia la segona desena d’agost i finalitza…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina