Ocell típicament estival, nidifica molt localment i en un nombre escàs a la Catalunya Nord i a la resta del Principat, i és una mica més comú al País Valencià. Al nostre territori abunda, sobretot, durant els períodes migratoris, tant a la primavera com a la tardor. A l’hivern és excepcional; se’n coneixen unes poques dades a Catalunya i, sobretot, a les Balears.
El pas de la primavera té lloc de la primera desena de març a la tercera de maig, i és especialment evident des de mitjan abril fins a mitjan maig. El pas de tardor s’inicia la segona desena d’agost i finalitza la tercera desena d’octubre, amb la màxima de la segona quinzena de setembre a mitjan octubre. Hi ha algunes dades excepcionals molt tardanes o plenament hivernals: una captura a Tiana (Maresme) la segona quinzena de novembre; una captura a Térmens (Noguera) el 14.12.52; dues observacions a Menorca (una el 02.11.74 i l’altra el 14.12.73); i observacions antigues i recents a Mallorca i Formentera.
La cotxa cua-roja és un ocell dels llocs amb arbres i clarianes, li agraden les bosquines entre conreus, horts, parcs, jardins i boscos vells, tant de planifolis com de pins. Depèn de l’existència de nombrosos forats on poder situar el niu, per la qual cosa necessita que abundin els arbres grans i vells, i els murs o els edificis amb nombrosos forats, i es veu molt afavorida per la instal·lació de caixes-niu.
Als Països Catalans, nia principalment als jardins i parcs de les ciutats de Perpinyà i Barcelona, on és molt escassa, i a les pinedes montanes del País Valencià, on és més comuna. És freqüent a Penyagolosa i pot trobar-se a les serres de les rodalies d’Aiora (Vall de Cofrents) i Enguera (Canal de Navarrés). Així mateix, l’ornitòleg anglès Witherby la va trobar niant el 1930 en una zona muntanyosa de Conca, prop del límit de la província de València, per la qual cosa sembla que la cotxa cua-roja és relativament estesa per les terres altes del rerepaís del País Valencià. A més, aquesta espècie és propensa a realitzar nidificacions esporàdiques en altres localitats i ha estat trobada alguna vegada criant al Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra i, sobretot, al Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Bages i l’Alt Empordà.
No hi ha dades sobre l’evolució històrica de la cotxa cua-roja als Països Catalans, tot i que Vayreda la cita com a nidificadora a la província de Girona al final del segle passat, on ara és molt rara i més aviat accidental. Sí que se sap, en canvi, que la població que migra per les nostres terres ha disminuït molt les darreres dècades, fenomen general a tot Europa i que s’atribueix principalment a l’empitjorament de les condicions dels quarters d’hivernada a l’Àfrica tropical, a causa de les darreres secades o dels tractaments fitosanitaris intensius.