Resultats de la cerca

Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…

La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant…

Fill de Miquel Serra i Pastor, s’inicià com a periodista el 1947 en el diari Baleares i es llicencià el 1951 L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma 1955 i, entre d’altres, la primera edició de Bearn 1956, de Llorenç Villalonga Fundà i dirigí, entre d’altres, les publicacions Mallorca Deportiva 1957-60, Fiesta Deportiva 1959-71 i els diaris Majorca Daily Bulletin des del 1961 i Iberian Daily Sun 1969 Fou director d’ Última Hora 1974-83, diari que adquirí el 1974, i de Baleares 1987, que també comprà el 1984 i del qual en promogué el 1996 la…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…

Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel tractat d’…

La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…

Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim