Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
llagosta
Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
estrella de mar vermella
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color vermell viu, que habita sobre fons de roca i en les praderies de fanerògames marines de la zona costanera, on és molt abundant.
estrella de mar verda
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 60 cm de diàmetre, de color d’oliva o bru i amb braços molt flexibles, amb la cara superior recoberta d’una sèrie de berrugues proveïdes d’un agulló.
Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos
estrella de mar de sorra
Estrella de mar de sorra (Astropecten platyacanthus)
Rpillon (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 25 a 50 cm de diàmetre, de color groc o fosc i braços emmarcats exteriorment per una vora d’espines, que habita sobre fons de fang o de sorra entre 5 i 60 m de profunditat.
estrella de mar de set braços
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 50 cm de diàmetre, de color vermell i amb set braços llargs, gruixuts i fràgils que es trenquen amb molta facilitat.
Habita per sota dels 50 m de profunditat, sobre fons de fang i palets
estrella de mar blavosa
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, amb un disc d’uns 10 a 15 cm de diàmetre, de braços fins i color blavós, que habita sobre fons rocallosos a molt poca profunditat, on es nodreix sobretot de petits gastròpodes.
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
estrella de mar amb potes escatoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, amb un disc de 2 a 3 cm de diàmetre i amb uns braços de 8 a 12 cm de longitud, els quals porten a cada costat una sèrie d’espines, de color vermell o groguenc; habita a notable profunditat, sobre fons fangosos.