Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Bill Stewart
Música
Bateria nord-americà.
Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme enregistraments molt…
Kingsley Amis
Literatura anglesa
Poeta, novel·lista i assagista anglès.
Graduat a Oxford 1949, inicià la seva carrera literària amb A Frame of Mind 1953 i A Case of Samples 1956, reculls poètics notables pel llenguatge planer i l’esperit antiretòric La seva primera novella, Lucky Jim 1954, premi Somerset Maugham, crítica dels medis universitaris, li valgué un èxit internacional immediat i el convertí en el representant més conspicu dels Angry Young Men Seguiren That Uncertain Feeling 1955, I like it Here 1958, Take a Girl Like You 1960, One Fat Englishman 1963, The Anti-Death League 1966, Jake's Thing 1978, The Old Devils 1986, premi Booker i The…
Leoš Janáček
Música
Compositor txec.
Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa…
Miguel José de Azanza
Història
Polític afrancesat.
Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador…
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria…
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex,…
Uxmal

Casa del Governador d’Uxmal
Jahmarcos (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat maia, al NW de la península de Yucatán (Mèxic).
Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari…
música tibetana
Música
Art musical conreat al Tibet.
Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina