Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Taís
Cristianisme
Jove cortesana d’Alexandria que, segons la tradició i les Vitae Patrum, convertida i redimida per Pafnuci, visqué els seus darrers anys en el recolliment i en la pietat i morí en olor de santedat.
La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894
diable
El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Hàbits nocius durant l’embaràs
Ciències de la salut
Durant l’embaràs és especialment perjudicial que la dona mantingui certs hàbits nocius, com són el consum de tabac, el d’alcohol o d’altres drogues, ja que el desenvolupament del fetus en podria ésser afectat Amb relació al tabac , cal destacar que el fum procedent de la seva combustió conté una gran diversitat de substàncies tòxiques, entre les quals destaquen pel seu efecte sobre l’embaràs el monòxid de carboni i la nicotina El principal efecte nociu del monòxid de carboni consisteix en el fet que es combina amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, substància destinada al transport de l’…
anisat
Anisat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de mida mitjana, amb el barret verdós i una mica enfonsat al centre, de làmines fines i decurrents, que es caracteritza per l’olor d’anís i és comestible.
flor de mel
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les meliantàcies, de fins a 3 m d’alt, d’una olor molt forta, de fulles imparipinnades i de flors irregulars d’un color vermell fosc, disposades en raïms terminals.
És una planta jardinera introduïda de la regió del Cap
marialluïsa
Marialluïsa
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva caducifòlia, de la família de les verbenàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i de flors liles, petites, en inflorescències paniculars terminals.
Oriünda de Xile, és plantada amb finalitat ornamental i per les fulles, que són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives
malvapoma
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles arrodonides, cordiformes, vellutades i amb olor de poma i de flors blanques o de color rosa reunides en umbel·les.
Aborigen de l’Àfrica del Sud, és plantada en jardins
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…