Durant l’embaràs és especialment perjudicial que la dona mantingui certs hàbits nocius, com són el consum de tabac, el d’alcohol o d’altres drogues, ja que el desenvolupament del fetus en podria ésser afectat.
Amb relació al tabac, cal destacar que el fum procedent de la seva combustió conté una gran diversitat de substàncies tòxiques, entre les quals destaquen pel seu efecte sobre l’embaràs el monòxid de carboni i la nicotina. El principal efecte nociu del monòxid de carboni consisteix en el fet que es combina amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, substància destinada al transport de l’oxigen. Per tant, es redueix relativament la capacitat de la sang per a transportar oxigen als teixits. D’altra banda, la nicotina ocasiona una reducció del diàmetre dels vasos sanguinis, i per tant dificulta la irrigació dels teixits, mitjançant la qual reben l’oxigen i les substàncies nutritives. En definitiva, la suma d’efectes d’ambdues substàncies altera el subministrament d’oxigen i de substàncies nutritives als teixits. En el cas de la dona embarassada, s’ha pogut comprovar que aquests efectes nocius repercuteixen en concret sobre la placenta i, per tant, sobre el desenvolupament del fetus. Així, s’ha comprovat que els fills de mares fumadores experimenten un retard en el creixement que els fa néixer amb un pes mitjà d’uns 200 g inferior al dels fills de mares no fumadores. A més, s’ha comprovat que aquestes dones presenten un risc més elevat de patir d’avortaments espontanis o naixements prematurs. El tabac també incrementa el risc que es presentin complicacions durant el part a conseqüència de les quals fins i tot hi ha la possibilitat que el fetus arribi a morir. Alguns estudis epidemiologies assenyalen, a més, que els fills de mares fumadores presenten un desenvolupament físic i psíquic inferior al dels fills de mares no fumadores, però no s’ha determinat amb precisió si això és degut a les alteracions experimentades durant l’embaràs o al fet que respirin habitualment en una atmosfera contaminada pel tabac.
Per a evitar les conseqüències nocives del tabac és convenient que la dona embarassada no fumi, especialment després del quart mes de l’embaràs. Els efectes nocius són més importants com més fuma la dona, però solament s’exclouen del tot si deixa de fumar completament. Fins i tot és recomanable que no fumin les persones amb les quals conviu, ja que la inhalació passiva del fum de tabac també resulta perjudicial. Moltes dones poden deixar de fumar amb facilitat durant l’embaràs, perquè senten menys desig pel tabac i fins i tot n’arriben a sentir repugnància per l’olor. En qualsevol cas, és recomanable que la fumadora que tingui una intensa dependència d’aquest hàbit, consulti al seu metge quina pot ésser l’actitud més convenient.
D’altra banda, l’alcohol, consumit en excés durant l’embaràs, també pot ésser molt perjudicial, ja que aquesta droga passa a través de la circulació placentària i ateny en la sang del fetus els mateixos nivells que en la mare. En aquest sentit, és important d’assenyalar que si bé una dona habituada a consumir begudes alcohòliques pot no advertir res anormal, encara que tingui a la sang uns nivells d’alcohol relativament elevats, aquests mateixos nivells d’alcohol poden alterar el desenvolupament del fetus i afavorir el fet que l’infant neixi amb malformacions. Les alteracions del desenvolupament causades per l’alcohol són diverses, i tant més greus com més elevat és el consum d’alcohol per part de la mare. En els casos més greus, els fills de mares alcohòliques tenen nombroses anomalies a la cara, l’esquelet, el cor o el cervell, que constitueixen l’anomenat síndrome alcohòlica fetal.
El risc que es presentin aquestes anomalies ja és possible a partir d’un consum de més de 90 ml d’alcohol per dia, quantitat no gaire elevada ja que s’ateny només prenent dos vasos de vi, una cervesa i una copa de licor. Per a evitar aquests riscs, la mesura més prudent és d’evitar el consum de begudes alcohòliques, fins i tot si és de manera esporàdica. D’altra banda, en el cas d’alcoholisme per part de la mare cal adoptar les mesures adequades per a l’eventual tractament d’una síndrome d’abstinència alcohòlica en el nounat, ja que el seu organisme es podria haver habituat al tòxic de la mateixa manera que el de la mare.
El consum habitual d’altres drogues també pot ocasionar alteracions greus en el desenvolupament fetal. Són especialment perjudicials les drogues derivades de l’opi, com és l’heroïna, ja que a través de la placenta passen al fetus i li produeixen els mateixos efectes que a la mare. Per aquesta raó, si l’embarassada és drogaaddicta, el fetus arriba a tenir també una gran dependència física d’aquestes drogues, i, per tant, en deixar de rebre la droga després de néixer, el nounat presenta una típica síndrome d’abstinència que li ocasiona diversos trastorns com ara agitació, dificultat per a alimentar-se, convulsions o vòmits. A més, és freqüent que es presentin alteracions en el desenvolupament fetal, molt variades, que poden ésser irreversibles.