Resultats de la cerca
Es mostren 3430 resultats
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa
marquesat d’Olivart
Història
Títol concedit per Alfons XIII, el 1929, a Ramon Jordi de Dalmau i Falces (mort el 1970), segon marquès pontifici d’Olivart.
Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d'Olivart
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol inherent a determinats càrrecs o dignitats eclesiàstics designats pel papa, com familiars del papa, protonotaris apostòlics, auditors de la Rota, clergues oficials de la Cambra Apostòlica, prelats domèstics, etc.
cisma acàcia
Cristianisme
Cisma provocat pel patriarca Acaci de Constantinoble, el qual instigà l’emperador Zenó a la publicació de l’Henōtikón o edicte d’unió de tendència monofisita.
L’edicte no fou acceptat pel papa Fèlix III, que excomunicà el patriarca Això provocà un cisma, que durà del 482 al 519
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…
Sant Sadurnin d’Atsat
El poble d’Atsat és situat a la riba dreta de la vall de l’Aude, a l’extrem de ponent de la comarca de la Fenolleda L’esment documental més antic d’aquest lloc data de l’any 954, quan en una butlla de confirmació de béns del papa Agapit II cedida en favor del monestir de Sant Martin de Les consta que aquest cenobi posseïa algunes peces de terra i vinyes a Adesate Existeix una primera referència de la seva església parroquial, situada al nucli antic de la població, l’any 1119, en una butlla del papa Gelasi II per la qual confirmava les propietats del monestir de Santa Maria de la Grassa entre…
Sant Pere de Sant Just (Camarasa)
Art romànic
El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp Aquest indret apareix documentat al segle XII, i donà origen a una nissaga cognominada Santjust, els membres de la qual, castlans del lloc, apareixen freqüentment en les escriptures entre els nobles del vescomtat d’Àger i també es documenten com a canonges de la canònica de Sant Pere La seva església consta ja documentada en una acta testamentària datada el 1140 Pertangué a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger, segons que consta en la butlla que el papa…
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…
Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí El…
orde de Sant Benet d’Aviz
Militar
Orde religiosomilitar fundat vers el 1143 per uns cavallers entre els quals hi havia el primer gran mestre Fernando Monteyro, per lluitar contra els musulmans i defensar la religió catòlica.
De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or una creu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina