Resultats de la cerca
Es mostren 1628 resultats
Miquel Sellarès i Perelló
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any…
Francisco de Zurbarán
©
Pintura
Pintor extremeny.
Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie…
Sortu
Política
Formació política de l’esquerra independentista basca presentada al febrer del 2011.
Pren el nom de la paraula basca que significa ‘néixer’ o ‘brotar’ La seva creació fou la resposta dels sectors independentistes abertzales per a dotar-se d’una formació política legalitzada, després dels processos d’illegalització iniciats amb Batasuna Els estatuts de la nova formació promouen ''la constitució d’un Estat Basc en el marc europeu'' per mitjà de la confrontació exclusivament política i democràtica, i per primer cop es rebutjava explícitament l’ús de la violència Malgrat això, al març del 2011, la Sala Especial del Tribunal Suprem, a instàncies de les demandes de l’Advocacia de…
Josep Ramoneda i Molins

Josep Ramoneda i Molins
© Universitat Internacional Menéndez Pelayo
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània 1975-90 Director de l’Institut d’Humanitats 1986-89, fundador de la revista cultural Saber 1980 i director fundador de la collecció Textos filosòfics d’Edicions 62 1981, ha estat collaborador regular del diari La Vanguardia 1980-96 i collaborador del diari El País Des dels seus inicis 2010 publica regularment articles d’opinió al diari Ara Collabora també amb la Cadena SER Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la temàtica…
Ray Harryhausen
Cinematografia
Tècnic nord-americà en efectes visuals cinematogràfics.
Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms 1953,…
Ben Gazzara
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Biagio Anthony Gazzara.
És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder 1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms Tornà a actuar assíduament al cinema amb The Bridge at Remagen 1969, de…
Horst Köhler
Economia
Economista i polític alemany.
Obtingué el doctorat en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Tübingen, on del 1969 al 1976 fou assistent de recerca científica de l’Institut per a la Recerca de l’Economia Aplicada Després d’acabar els seus estudis, ocupà diversos càrrecs en els ministeris alemanys d’economia i de finances entre el 1976 i el 1989 Durant tres anys, del 1990 al 1993, exercí de viceministre de finances d’Alemanya, amb responsabilitat sobre les relacions monetàries i financeres internacionals A més de participar en la negociació per al Tractat de Maastricht de la Unió Europea, també…
Unió Europea de Radiodifusió
Organisme europeu creat el 1950 pels radiodifusors públics europeus amb seu a Ginebra.
Tingué com a precedent la Unió Internacional de Radiodifusió 1925-50 L’objectiu de la UER és respondre als aspectes tècnics i legals lligats a la radiodifusió i afavorir, a la vegada, l’intercanvi d’informació i de programes entre els seus membres Malgrat el seu nom, a l’inici no incorporava entre els 23 estats fundadors tots els d’Europa n’eren exclosos l’URSS i els seus satèllits i sí que hi figurava, en canvi, l’antiga Iugoslàvia, mentre que d’altres no pertanyents estrictament al continent hi eren admesos en el que la Unió Internacional de Telecomunicacions defineix com Àrea de…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Xavier Torra i Sala
Música
Tenor i contratenor.
Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra 1940-44, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
