Resultats de la cerca

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A Michelangeli El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen al Tirol del Sud i Internacional de Ginebra Poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan…

Actuà com a pianista a Madrid Es destacà com a autor de sarsueles La niña de los perros , 1921 Pepita Romero , 1944, de comèdies musicals en collaboració amb JQuintero i R León i de cançons com Ojos verdes, María de la O, Lola Montes i altres

Es destacà com a pianista i estudià amb Liszt Actuà com a concertista i director d’orquestra per tot Europa Com a compositor fou, amb Martucci, un dels artífexs del renaixement instrumental italià Deixà dues simfonies 1881 i 1883, un concert per a piano 1878, música de cambra i peces de piano

Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc

Molt precoç, estudià als Conservatoris de Charleroi, Brusselles i París Considerat el darrer representant de l’escola violinística del seu país, esdevingué un dels violinistes més eminents de la postguerra pel seu estil sobri i coherent Formà un duo amb la pianista rumana Clara Haskill, cèlebre pels seus enregistraments de les sonates de Mozart i Beethoven

D’aptituds molt precoces, els anys seixanta se situà entre els principals virtuosos mundials del violí El seu repertori és d’una gran amplitud, però s’ha destacat sobretot en la interpretació dels romàntics Ha dut a terme nombrosos enregistraments, d’entre els quals cal esmentar el de les sonates de Beethoven amb el pianista VAškenazij

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910