Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
pera de goma
Pera de goma
Farmàcia
Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol (d’on li ve el nom de pera) on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.
En les petites, la cànula sol ésser del mateix cautxú N’hi ha de moltes mides i aplicacions petites per a nas i orelles, mitjanes per a rentar ferides i més grosses per a l’aplicació d’ènemes rectals o rentatges vaginals Cal rentar-les curosament i esterilitzar-les al vapor abans d’emprar-les en ferides obertes o mucoses
trempa
Pintura
Barreja d’un aglutinant (cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc) amb aigua, amb fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc) o transparents (aquarel·la, tinta, etc).
bronze de plom
Art
Tecnologia
Bronze especial que conté plom en molt petites quantitats (0,5-1%), que fan l’aliatge fàcilment mecanitzable; entre el 2 i el 10% ( bronze plàstic) el fan, a més, resistent, i entre el 20 i el 25% en fan un bronze antifricció
.
persiana de llibret
Persiana de llibret
Construcció i obres públiques
Sèrie de llistons plans, de fusta, plàstic o fins metàl·lics, paral·lels, generalment inclinables, emmarcats per un bastiment o fixats en dues o més columnes, que són disposats a l’exterior d’una finestra, porta de balcó, etc, a la manera d’un finestró.
sòcol
Geologia
Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades, i que molt sovint han sofert diverses fases de plegament i fracturació, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.
A Catalunya el sòcol del cicle alpí són els terrenys paleozoics del Cambrià al Carbonífer plegats dins el cicle hercinià
display
Comunicació
Suport de cartó, plàstic o altres materials rígids, que hom utilitza com a element publicitari en el punt de venda per a anunciar un producte a l’aparador o a l’interior d’un establiment comercial i que pot incorporar mostres del producte o fullets.
bypass
anastomosi
vascular quirúrgica, referida especialment a l’anastomosi aortocoronària ( bypass coronari
o pont coronari
), en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o estenosat.
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
Vilallonga del Camp
L’església de Sant Martí, Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
Els cicadofitins: ciques i efedres
Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…