Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…
Arto Paasilinna

Arto Paasilinna
Bff (CC BY-SA 3.0)
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novelles, Operaatio Finlandia ‘Operació Finlàndia’ Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi ‘L’any de la llebre’, el…
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…
Troia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, situada als territoris de la Tròade, prop de l’estret dels Dardanels (actualment, el pujol de Hisarlik, Turquia).
Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es…
província de Barcelona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres…
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures rigoroses i les…
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista asturià.
Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran dels fets d’…
Centre Català
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.
La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista 1880, i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal El seu lema fou “Catalunya i avant" En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i aconseguí que el…
Pau Porta i Bussoms

Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…
,
Som Església
Moviment internacional catòlic de caràcter renovador.
Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se serveix d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina