Resultats de la cerca
Es mostren 1494 resultats
Terra Lliure
Història
Organització revolucionària catalana clandestina, creada el 1979 per la fusió de sectors d’Independentistes dels Països Catalans amb els grups armats de l’Exèrcit Popular Català (creat el 1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).
Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot…
Ricard Samper i Ibáñez
Història
Polític.
Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València 1920-22 Diputat a les corts constituents de la Segona República 1931, fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux L’any 1934 28 d’abril — 1 d’octubre fou president del consell de ministres en un govern de transició Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després collaborà en la resolució del plet Cessà…
Brauli Solsona i Ronda
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el…
Partido Reformista
Política
Grup polític creat el 1912 per Melquíades Álvarez per tal de dur el republicanisme a la col·laboració amb el règim monàrquic.
Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris del 1917 A…
Faustí Ballvé i Pallisé
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de…
Joaquim Bohigas i Serramalera
Dret
Advocat i professor.
Començà estudis de medicina, però finalment es llicencià en Dret Treballà com a professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya Presidí la Unió d’Estudiants Catòlics, la Unió Catalana d’Estudiants i fou militant de la Unió Socialista de Catalunya i d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1935 entrà a formar part de la Lògia Themis, de marcat caràcter catalanista Exercí com a magistrat i president de l’Audiència de Girona 1936-37 El 1937 s’exilià a França Montalban i Montpesat de Carcin i el 1942 a Mèxic A Mèxic es va dedicar al negoci de l’adoberia i fou…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la…
Antoni Dot i Arxer
Història
Política
Polític i empresari.
Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de…
Lluís Bernat i Ferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…
,
La República i els processos autonòmics
Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina